Nyigui – Nyogui!

Amb l’aparició de les noves tecnologies, sorgeixen noves maneres de concebre continguts audiovisuals molt més personalitzats.
-    La TV mòbil no s’ha d’entendre com un recuinat de la televisió tradicional, sinó que s’han de crear continguts nous i adaptats per aquest format per a poder explicar les històries.
-    No s’ha de veure aquest mitjà com un problema al qual ens hem d’adaptar, sinó que hem de pensar que és una nova plataforma de la qual em podem treure “molt de suc” i nous clients.
-    A més el fet d’haver de crear elements audiovisuals més curts no vol dir que siguin de menys qualitat. “Lo breve i bueno dos veces bueno”… no és això el que diuen?

Però la televisió per mòbil també està condicionada per diferents elements:
-    La capacitat de la línia (boradband): Internet ofereix capacitat insuficient per a l’emissió massiva d’imatges.
-    L’estructura de la xarxa: l’estructura dels “broadcast” (one-to-many) es pot integrar de forma eficient a l’arquitectura d’Internet?
-    Qualitat del Servei: Internet encara no proveeix continguts amb la mateixa qualitat que l’emissió televisiva tradicional.
Tot i els entrebancs que hi trobem en aquest tipus de mitjà, aquest és cada vegada més utilitzat i consumit.

A part de la TV mòbil també està creixent la Web TV, on persones professionals o no professionals poden penjar lliurement continguts audiovisuals a la xarxa per a que altres els consumeixin.  Les televisions tradicionals també fan ús d’aquesta plataforma… no poden quedar-se enrere…

Aquest són uns exemples de Web TV:
Professionals
current TV, Joost, Livestation, ADNstream (plataformes de continguts audiovisuals a la xarxa. Creen continguts on-line que poden substituir la televisió), Vilaweb TV, Diari de Barcelona, Sagunto TV, Fotogramas TV (cine)
No professionals
Youtube, google video
Cadenes de TV a internet
TV3, CNN, TF1, BBC

Lara*

Tinc la sensació que a la Cristina Cullell sempre li toquen els temes més “complicats” i difícils d’explicar de la nostra carrera. El curs passat la Carmina Crusafon li va cedir la classe d’espectres radioelèctrics i aquest any, en Toni Sellas l’ha convidat per a que ens expliqués la revolució televisiva per mòbil i internet… temes enrevessats dels quals se n’ha sortit molt bé…
En aquesta entrada intentaré fer un resum del que ens va estar explicant la passada sessió.

La TV per mòbil i per IP són un exemple de la convergència entre el sector audiovisual i les telecomunicacions. Aquest serveix consisteix en la reproducció d’imatges (vídeos) a través de la xarxa de  telefonia (Internet)

Què es la TV per mòbil?
La televisió és la unió de so, imatge i dades. Dit d’una manera més formal: és la transmissió d’imatges i de so a distància a través d’ones electromagnètiques recollides per una antena o a través d’un cable.
La televisió per mòbil és el mateix, però adaptat a la pantalla d’un aparell mòbil bastant més petita.
Hi ha 3 modes de televisió mòbil:
1.    download: descarregar continguts de la xarxa a través de l’ordinador o un dispositiu mòbil.
2.    unicast (one to one): a través dels serveis de xarxa de telefonia mòbil 3G (UMTS) o de vídeo  asincrònic (iPod video)
3.    brodcast (one to many): requereix l’ús de freqüències de televisió digital (DVB-H)

Quins són els moments  de consum de la TV mòbil?
En un estudi es va descobrir que hi havia 3 ocasions en les que els usuaris consumien aquest tipus de mitjà. Hi ha moments que ens poden resultar bastant obvis… 1. mentre viatgem en transport públic o privat, 2. en moments d’espera. Però curiosament hi ha un altre moment “insólito pero cierto”. 3. a casa. Per quin motiu podem preferir mirar la televisió en una mini pantalla si tenim l’opció de veure-ho en una gran? Si algú ho entén, si us plau que m’ho expliqui!
Com diu l’anunci d’Aquarius: “El hombre es impredecible” (quanta raó en tan poques paraules…)

Lara*

Haig de reconèixer que només jugo a algun videojoc quan estic molt avorrida o ho presta l’ocasió. Però avui ha vingut a la UIC un altre dels “amics” del nostre professor de l’assignatura. Albert Murillo, una apassionat dels videojocs, ens ha fet una xerrada sobre la història d’aquests. L’Albert col·labora amb programes de ràdio a: com radio i Catalunya radio al porgrama generació digital; també és autor del podcast i vodcast la cultura del videojoc.
Durant la presentació ens han fet veure que els videojocs no només són una manera de passar l’estona, sinó que són un fenomen social de l’univers de la comunicació, vista des d’una manera àmplia.
Personatges importants del videojoc:
Aquest fenomen va començar als EEUU i durant la dècada dels 60 i 70 es va anar desenvolupant també a Japó.
Willy Higginbotham va crear el primer joc al 1958 per divertir al públic de portes obertes a Brookhaven National Lab. Aquest es titulava Tennis For Two, però no es va veure com una inversió de futur. Però hi ha gent que opina que aquell no fou el primer videojoc, perquè no estava fet amb transistor.
Steve Russell, l’any 1961 va crear SpaceWar, el veritable primer videojoc, perquè aquest es va programar amb l’ordinador.
Nolan Bushnell, és el primer milionari de la indústria del videojoc. Va veure que els videojocs tenien sortida comercial. Va crear el primer joc comercial: el pong. Curiosament va posar la primera màquina a una cafeteria d’una universitat, la van posar un matí i a la tarda s’havia espatllat. Per què? Doncs perquè les monedes van arrebossar… es va espatllar d’èxit.
Ken Uston, aquest home va ser un expert dels jocs de casinos. Va veure que entrava un nou aparell al mercat (el videojoc) i va investigar com podia guanyar-lo. Es va saber lucrar d’aquesta indústria d’una manera força curiosa.
Paco Menéndez, era un geni programant i va fer els tres millors videojocs de l’època. Un d’ells era la abadia del Crimen (1987) un dels èxits més importants a Espanya, aquest era pels ordinadors de 8 bits i estava basat en el llibre d’Umberto Eco, el nombre de la rosa.

També ens ha parlat de l’efecte Brain Trainig i del Gamer generation
Brain Training: Els que van nàixer als 70 van fer créixer la indústria del videojoc, però actualment calia obrir el mercat ja que aquest estava estancat.
El Dr. Kawashima va crear un llibre per a entrenar la ment. Nintendo va decidir unir-se amb ell per crear un “videojoc” que incités a nous públics que mai haguessin cregut que jugarien.

Gamer generation: 90 milions de persones que han crescut amb els videojocs als EEUU, estan ara al mercat laboral. És una generació diferent? Doncs sembla que sí, perquè aquest: creuen que tot pot passar, aprenen més amb equip, no es volen avorrir, l’estratègia per ser els millors és intentar-ho… i “passen el nivell”…

M’ha agradar molt com l’Albert ha finalitzat la sessió. Ens ha ensenyat un vídeo del mapa mundi en que es veia qui estava connectat a la PlayStation 3.
Ha dit alguna cosa com: malauradament qui viu aquest món és el del nord, els països del tercer món desconeixen tot aquest fenomen.

Lara*

Sí soc usuària del www.3alacarta.cat, i sincerament ho recomano a tothom.
Aquest és un gran exemple del que us comentava en la última entrada. TV3 ha adaptat els seus continguts a internet per a que els consumim quan vulguem o puguem i on desitgem.

Els temps en els que vivim i el ritme de vida que portem, no ens permeten el “luxe” de fer tot allò que voldríem quan voldríem. Per això els mitjans de comunicació intenten adaptar-se a les necessitats dels seus clients per a que aquests no deixin de consumir-los.
No podem oblidar que els mitjans de comunicació són empreses amb la necessitat de vendre productes.

El 3 a la carta ofereix poder veure tots els nostres programes i sèries preferides, així com telenotícies, documentals…
TV3 pot oferir aquells continguts dels que tingui drets. Per exemple no pot “penjar” a internet partits de futbol o pel·lícules de Hollywood.

Jo miro capítols de zoo o Polònia endarrerits. A vegades coincideix que en un mateix dia vull veure dues coses que fan a diferents cadenes, però a la mateixa franja horària.
D’aquesta manera aprofito per veure el que més m’interessa i em reservo l’altre per un altre moment.
Això pot ser perillós per a la TV? “Com que ja sé que està a internet… ja ho miraré”
També acostumo a veure els resums de 3 minuts que em fan 5 cèntims del que ha passat durant la jornada.

Us recomano que hi doneu un cop d’ull, perquè el que hi trobareu pot arribar a sorprendre-us. La llibertat de consum audiovisual ha arribat també de la mà de TV3, que ha decidit no quedar-se enrere ni en aquest, ni en cap camp.

Lara*

Suposo que costa adaptar-se als canvis i a les novetats que se’ns proposen, però com diu el refrany: “renovarse o morir”, tots aquells que volen triomfar en aquest mundillo han de saber veure els punts positius de les noves tecnologies i ser promotors d’aquestes.

Santiago Miralles, director gerent de la CCRTV Interactiva, ens va recomanar durant la xerrada que ens va fer a la UIC, que ens forméssim en els nous mitjans! Ens va dir que tothom havia d’aprendre la nova manera de fer…

Hem d’anar enrere i desconstruir allò que s’ha fet fins ara, per a poder-ho adaptar als nous suports audiovisuals: Internet, mòbil… Un clar exemple del canvi audiovisual que s’està produint ho podem veure reflectit en la publicitat.

La publicitat és la gasolina que fa funcionar els mitjans audiovisuals públics i privats, però les coses estan canviant.

No fa gaire quan algun client volia promocionar-se, posicionar-se… en definitiva, anunciar-se buscava el seu moment televisiu. Cada vegada aquesta opció està sent menys buscada, perquè com he explicat anteriorment la televisió ja no creix i està perdent clients. Actualment hi ha dos nous trens als que els publicistes poden pujar: Internet i la nova tecnologia 3G.

Però Internet no li prendrà clients a la televisió? No, no ho farà, sinó que els fidelitzarà en cas que no puguin veure la televisió en alguna ocasió.

Santiago Miralles ens va posar l’exemple de DANONE.
Danone ven principalment iogurts, però veient que el mercat estava saturat va inventar un altre producte: l’actimel. Amb aquests han pogut seguir creixent i evolucionant.
El mateix passa amb els mitjans de comunicació, van evolucionant i quan estan saturats, han de buscar noves sortides per no quedar-se estancats o morir.

A més els usuaris dels continguts d’Internet són un target que cada vegada està menys present a la TV. Els joves ja no mirem la TV… ens connectem a la xarxa o al 3G.

Lara*

Que em diguin a quina hora haig de veure la tele o escoltar la ràdio? Si home! Ara mano jo!

De la mateixa manera que fa un parell de setmanes explicava que la ràdio s’està modernitzant i adaptant als nous ritmes de vida, la televisió no sembla que tingui cap intenció de quedar-se enrere…

Les cadenes pengen continguts com: sèries, telenotícies, programes… per a que els usuaris puguin consumir-ho com, on i quan vulguin! (com la majoria dels productes actuals).

Aquests productes són com el café. Potser ens agradaria asseuren’s a prendre una bona tassa de café a la terrassa de casa o d’un restaurant, però com que no hi ha temps, ens l’emportem i ens el bebem quan i on podem (cosa que és una pena, perquè jo sóc amant de les xerrades de café). Per això funciona el fenomen Starbuks…

Ja no tenim temps per asseuren’s a veure una pel·lícula, la televisió, a escoltar la ràdio o a fer un café… per tant les empreses s’adapten per oferir-te el producte allà on siguis per a que mai deixis de consumir-lo… no fos cas que perdèssin el client!

Lara*

Santiago Miralles, director gerent de la CCRTV Interactiva, ha vingut a la UIC  a explicar-nos la situació actual dels mitjans tradicionals (televisió i ràdio) i el futur dels nous mitjans (internet, 3G…) La xerrada ha sigut molt amena i interessant… ens ha explicat coses que no sabíem i d’altres que coneixíem però ens faltava informació.

Ens ha dit que els mitjans audiovisuals tradicionals ja no creixen i a més a més perden clients.

“El sector de la televisió no  pinta bé, s’està saturant i hi ha massa substituts a aquest.”, ha explicat.
Hi ha un sol pastís i s’està repartint cada vegada més; ara han aparegut cadenes com cuatro, la sexta o 8TV… però què passarà quan s’implanti la TDT?

El nombre d’espectadors no es duplicarà… en canvi el de canals es multiplicarà per molt, per tan… què hi haurà un canal per cada 3 espectadors? Hi haurà un moment que fer TV semblarà ridícul, no?

Però en canvi els nous mitjans audiovisuals estan en efervescència. Per això Miralles ens ha recomanat que ens anem introduint també en aquest món, perquè segons ell, aquests són el futur i “estan tirant fort”.

“No hi ha nous clients, jo vaig a robar-te el teu”! Aquesta frase que podria semblar d’una pel·lícula de gansters, és el dia a dia dels mitjans audiovisuals. Com que TV3 i Catalunya ràdio són competitives, s’adapten als nous suports audiovisual per ampliar el seu ventall de clients, i per tant… d’anunciants.

Lara*

Benvinguts al podcast de la Lara al Nyigui-Nyogui!

Com ja vaig comentar, dijous passat, va venir en Tomás (creador del mossega la poma) a explicar-nos què era un podcast i com l’havíem de fer…

Doncs bé, aquesta setmana la nostra missió és crear el nostre primer podcast a veure com ens en sortim d’aquesta…

Aquí us deixo amb la meva primera prova podcastera…

Enllasos:

PODCAST mp4

Aquesta assignatura és molt interessant, però alhora una mica traumatitzadora… a mi m’està passant el mateix que a l’Emilie. Jo creia que dominava bastant el tema d’Internet. Però cada classe que fem me n’adono que no conec ni 1% de totes les possibilitats.
A l’inici de la sessió me sentit eludida, perquè en Toni ha dit que havíem obert un debat comentant que Internet ens margina. Crec que jo vaig ser la incitadora que va destapar el tema, així que haig de reconèixer que tal com ha dit el professor, a Internet també es poden conèixer persones increïbles que d’una altra manera no descobriríem.
La classe ha sigut molt interessant!

Ha vingut en Tomás Manzanares, podcaster i creador de mossega la poma. Ens ha parlat del món del podcast.
Com tenir un podcast ben gestionat? Aquests són els consells d’en Tomás:
- cal tenir alguna cosa a dir
- imaginació i estil propi
- regularitat, constància i continuïtat, per respecte als nostres oients
- participatiu (parlar dels altres, entrevistes, opinió dels oients…)
- generar comunitat amb els oients i podcasters
- pensar en la comoditat dels que t’escolten
- introduir novetats
- cuidar la imatge (logo, caràtula)
- No podem penjar cançons comercials, ha de ser música lliure. Aquí uns exemples: music network, podsafe music, magnatune

- tenir molt en compte la divulgació
- Cal tenir notes d’allò que hem dit i volem dir. Els que tenim “la sort” de ser Macaires tenim la possibilitat de penjar Post-it’s virtuals… els que teniu PC també teniu altres opcions…
- I sobretot ser conscients que es poden dir i fer coses que la radio tradicional no poden!

També ens ha presentat podcast interessants: in the place to be, el basar de les espècies, emigrando…

Per cert, ara mateix estem la Mireia i jo apalancades al sofà subscrivint-nos als nostres podcasts preferits… molt interessant! Això funciona! M’he subscrit a l’APM i al problemes domèstics.

Lara*

Ja fa uns dies que estic xafardejant per Internet i cada cop estic més sorpresa. A classe de nous formats digitals hem estat parlant del bloc (substitutiu de la premsa escrita), el videobloc (substitutiu de la TV) i ara estem tractant el tema del podcast (substitut de la ràdio), i és que cap mitjà de comunicació queda lliure de competència…

El podcast a part d’oferir la llibertat d’escoltar el que un vol i quan ho desitja (que és un gran avantatge) també dóna la possibilitat que apareguin molts altres professionals o amateurs amb il·lusió de crear altres programes que no apareixen a la ràdio convencional… amb aquest nou fenomen es poden crear programes molt més personalitzats i individualistes.

Aquí apareix la sono-diversitat. La ràdio ja ofereix moltes cadenes diferents amb molts programes de temàtiques variades, però actualment els oients som molt exigents i necessitem més opcions i alternatives a “lo convencional”, per això atrau la idea del podcast, perquè cada individu pot sentir allò que realment li ve de gust i li agrada (cine, tecnologia, amor, política…)

Podem triar a la carta el que volem consumir!

Lara*