S’està celebrant aquests dies, a la Fira de Barcelona, la tercera edició del 080 Barcelona Fashion. L’objectiu continua sent el mateix: ser una plataforma per donar visibilitat als dissenyadors independents i esdevenir un referent del disseny i la moda d’avantguarda a escala internacional, tal i com diu la Web oficial de l’esdeveniment. L’empresa que s’encarrega de tot lo relacionat amb la organització i desenvolupament de l’event és Equipo Singular.

Deu membres d’un jurat han escollit la trentena de dissenyadors que durant tres dies donen a conèixer els seus dissenys. Algunes de les firmes que hi participen són: Andrellosa, Bambi by Laura, Manolita Watlin i Projecte Bressol. Entre els dissenyadors novels es trova Carolina Díez-Cascón González, dissenyadora de la firma Factoria Rent Me. És el primer cop que participa al 080 desprès de superar amb èxit diversos càstings. Tot i la seva joventut -té només 23 anys- ja ha col·laborat amb les firmes Divinas Palabras, Custo i Jean-Paul Gaultier.

El 080 s’enmarca dins del Pla de Dinamització de la Moda Catalana que impulsa el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. La intenció principal d’aquest pla es reactivar el sector tèxtil i donar resposta a les dificultats que tenen els dissenyadors independents en el moment de materialitzar i comercialitzar les seves col·leccions. És important, també, que l’esdeveniment es localitzi a Barcelona, ja que això ajuda a que la ciutat entri en el panorama internacional del disseny i l’avantguarda.

Qui és per a mi en Toni Sellas? Formalment diré que en Toni és un dels professors de la facultat de Ciències de la Comunicació, de la Universitat Internacional de Catalunya. Ell és l’encarregat de la creació d’aquest blog, ja que l’any passat el vaig iniciar al segon curs, amb la seva assignatura titulada Nous Formats Digitals. Però informalment m’atreviré a dir que durant el transcurs de la meva carrera Universitària, en Toni ha sigut un recolzament en el qual he pogut comptar per a rebre opinions diverses i especialitzades, sobre diferents temes acadèmics que hem treien la son. Anteriorment ja havia “topat” amb la seva docència a primer, amb una assignatura relacionada amb el món de la ràdio. És a dir, que per a mi, en Toni és un gran mestre que m’ha acompanyat durant la meva trajectòria estudiantil i inclús gosaria afirmar que és un gran amic. Però deixem que sigui ell mateix qui es presenti…

Per a poder-te conèixer una mica…

Qui ets? 

Jo sóc jo mateix. Però mirant des de fora, la resposta seria més o menys que  sóc un periodista de formació i trajectòria però que ja no exerceix de periodista  i a qui no li agrada el periodisme que llegeix, mira i escolta; un professor que  gaudeix amb la seva feina i amb l’enriquiment humà que li comporta; un olotí  que viu a Palafrugell (o sigui, un garrotxanès o empordatxí); un ésser humà  que s’alimenta de la proximitat del mar; un pare que intenta ser pare conscient, un home que estima la seva família; en definitiva, algú que construeix el seu camí tot caminant. Sí, segurament una mica de tot això. 

Et dediques a alguna cosa més a part de ser professor de la UIC?

Intento dedicar-me plenament a allò que estic fent en cada moment, però tot just estic aprenent a fer-ho. I sobretot, en allò més important, que són les persones. Si em preguntes per a una activitat, diguem-ne, laboral, doncs la resposta és que no, però com a activitat, podríem dir, intel·lectual, a banda de les diferents vessants de la vida del professor també tinc activitat com als anomenats social media, com ara podcast, blog i twitter. I sóc membre actiu de STIC. CAT, associació sense ànim de lucre que treballa per a la difusió de les tecnologies de la informació i per minvar l’anomenada bretxa digital al nostre país.

Consideres que escriure un blog és un “hobby”, una professió…?

Cada blogaire té els seu motius, i en podríem trobar molts i de ben diferents. En el meu cas, potser té algun vincle amb els dos conceptes. No és cap professió, però sovint hi escric de coses que tenen relació amb la meva feina com a docent i com a investigador: periodisme, comunicació, ràdio, podcàsting… I si mantinc el blog és perquè m’agrada i m’ho passo bé, és una eina d’expressió que m’interessa, malgrat que darrerament em costa molt dedicar-li temps.

Coneixes al teu públic? He observat que et comuniques amb ells a través dels comentaris; creus que tens una funció merament informativa o t’agrada compartir opinions amb els teus lectors?

Els comentaris serveixen per mantenir una conversa sobre els temes de les entrades. I a partir d’aquí, esdevenen una via per conèixer persones, moltes d’elles fins i tot acabes desvirtualitzant-les. Gràcies al blog he conegut persones a les quals ara considero amics.

Com a periodista has treballat a El Punt, Catalunya Radio, Ona Catalana, RAC1… erets locutor d’aquestes emissores o quina funció tenies? D’aquí aquesta afició que tens al podcast?

La meva trajectòria periodística la vaig desenvolupar durant més d’una dècada bàsicament en el món de la ràdio. La major part, com a periodista dels serveis informatius, en els quals vaig ser des de redactor fins a redactor en cap, passant per editor en diferents franges horàries. A RAC1 vaig desenvolupar el rol de sotsdirector del magazín matinal en la seva edició d’estiu.

Parlem del blog…

Em podries per 5 cèntims de què és per a tu el web 2.0 i el blog?

Web 2.0 no és altra cosa que una etiqueta, útil, això sí, per referir-nos al Web del present, que es caracteritza pel desenvolupament d’una sèrie d’eines, els anomenats social media, que permeten als ciutadans tenir el seu espai d’expressió i de comunicació a la xarxa de forma senzilla, sense necessitat de grans coneixements tècnics. Els blogs són una d’aquestes eines, potser la que fins ara ha tingut un rol més destacat en aquest sentit. En essència, la realitat del Web 2.0 suposa un retorn als orígens del World Wide Web, perquè això que ara sembla nou ja era la intenció inicial del seu pare, Tim Berners-Lee. 

¿Com va sorgir la iniciativa de crear el teu blog? Quines van ser les teves motivacions?

Vaig debutar a principis de l’any 2007 per provar el blog com a eina de suport a la docència. I a partir d’aquí, vaig decidir convertir-lo en el meu blog personal, amb podcast paral·lel, i fer servir altres blogs per a la universitat.

D’on treus la informació que publiques al teu blog?

Té orígens ben diversos, depèn de què es tracti. Coses que he llegit, sovint a la xarxa, però també experiències que he viscut i que em generen una determinada reflexió, o entrades al voltant de qüestions que formen part del meu dia a dia o dels meus hàbits com a oient i investigador de la ràdio… És variable. Però val a dir també que Internet n’és una font destacada, per això faig servir un lector de feeds.

Ets professor d’una assignatura que es diu Nous Formats Digitals a la Universitat Internacional de Catalunya, suposo que l’experiència per a tu és molt bona, ja que com diuen per Internet, “et dediques a criar blogs”.

Ha, ha, ha! Això ho va dir algun usuari de wordpress.com arran de la proliferació de blogs d’alumnes en aquesta plataforma… És una bona experiència en la mesura en què m’adono que estic obrint els ulls a molts alumnes, quan teòricament jo sóc un immigrant digitals i vosaltres, nadius. És una bona experiència perquè em permet posar en pràctica una determinada manera d’ensenyar i d’afrontar aquesta tasca, amb la idea d’aprendre tots de forma col·laborativa. Però també et diré que suposa una càrrega de treball probablement excessiva i que li he de donar més voltes per fer-ho més manejable.

Hi ha un altre fenomen que et caracteritza, i és que escrius el teu blog en català. Ho fas perquè tens més facilitat de paraula amb aquesta llengua o per convicció?

La meva tesi doctoral està escrita en castellà, i em vaig llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra, després d’una carrera totalment en castellà. Per tant, no és una qüestió de facilitat, perquè puc fer servir els dos idiomes indistintament. Però el català és la meva llengua materna, és la que em surt de forma natural. I a més, aposto perquè el català tingui a Internet les opcions de presència que no té entre els mitjans de comunicació tradicionals.

Com definiries o “vendries” els temes dels que parles al teu blog?

Hi parlo sobretot de periodisme i comunicació, amb especial atenció a la ràdio i al podcàsting. Però també d’altres temes més genèrics relacionats amb la societat xarxa i poc a poc hi vaig introduint altres cavil·lacions, especialment relacionades amb el creixement personal. El blog és viu i evoluciona, segur que la temàtica també ho farà.

El teu antic blog es titulava cabòries digitals, en canvi actualment l’anomenes connectant els punts… per què aquest canvi? Què significa aquest nou nom i què volia dir l’anterior? Quins són els punts que ara connectes?

No em convencia la paraula cabòries. Connectant els punts és una expressió extreta d’un famós discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford. Com que penso que val molt la pena escoltar-lo, qui vulgui saber més sobre aquesta expressió, que el busqui

Voldries afegir alguna altra cosa?

Doncs mira, voldria fer una crida a qui llegeixi aquesta conversa perquè s’animi amb el podcàsting. Els podcàsters en català som quatre gats, i és una llàstima, perquè el nostre país té una tradició molt rica en la comunicació oral. I també convido a tots els alumnes de la facultat a participar al blog de la facultat, que gestiono jo: creativicom.com

Per cert, ja que és de domini públic, moltes felicitats pel teu doctorat de la Universitat Internacional de Catalunya!

Moltes gràcies.

Moltes gràcies per tot Toni.

-       Saps que és un blog?

-       Un què?

-       Un blog!

-       Un blog de notes? d’edificis?

És curiós veure que amb la nova era digital (que futurista que sona això) la societat ha quedat clarament dividida en dos parts… els que es “mouen” per la xarxa i saben utilitzar el Word… i els altres.

Als joves ens resulta difícil imaginar-nos un dia sense Internet, sense poder consultar el correu, el facebook, blogs dels companys, connectar-nos al Messenger…

-       Que no saps que és un post? I un link? Un Space…? D’acord… doncs envia’m un mail amb un arxiu adjunt!


Si no saps entendre el llenguatge multimèdia… és que t’has fet gran! I com costa fer-se gran… Les noves generacions ja no naixem amb un pa sota el braç, sinó que ho fem amb un teclat i un ratolí, i ens costa entendre el nostre dia a dia, sense una pantalla informàtica!

Per aquests i per molts altres motius, el blog  és un fenomen en expansió i una eina informàtica cada vegada més útil.

La tecnologia evoluciona a un ritme que espanta! Internet és el mitjà de comunicació que evoluciona més ràpidament i el més utilitzat. Els que estem al voltant dels 20 anys som nadius digitals i no entenem la vida sense aquest. Constantment creem continguts on-line, i els nens des de petits ja creixen envoltats de noves tecnologies. Molts de nosaltres ja tenim identitat i personalitat digital: – ens presentem al món a través de la xarxa. – Estem acostumats a fer moltes coses al mateix temps (multifunció). Som consumidors i productors (prosumidors) dels productes que ofereix el web 2.0- Ens movem en un escenari global, i tenim necessitat per compartir. Escoltar i ser escoltats…

Les tècniques de comunicació més “populars” com la comunicació humana, el telèfon fix o les cartes, estan sent substituïdes pel Messenger, el mòbil i el mail. Si intentes buscar algun jove que no sigui o hagi estat usuari del messenger o d’altres formats del web 2.0 et resultarà tan difícil com buscar una agulla en un paller, i és que des de que el fenomen de connexió informàtica va nàixer, no ha deixat de créixer i evolucionar.                                   

El blog s’ha convertit en una eina cibernètica necessària i molt útil per a la comunicació i la informació sense fronteres. Milions de persones arreu del món, de manera lliure i “sense embuts”, expressen allò que senten o pensen sense preocupar-se pel què diran o pensaran els altres. Al començament el blog o quadern de bitàcora no era massa conegut, i potser no s’entenia tal com el coneixem actualment, però cada vegada tenen més força, i els propis internautes adquireixen molta més credibilitat que els potents i “professionals” mass media.
En aquests espais virtuals, els autors dels diaris personals, poden explicar la realitat des d’un punt de vista molt més extens i sincer. És aquest el verdader futur de la comunicació social?

En resum, per què triomfen els blogs? Perquè presenten un ampli ventall de possibilitats. Ofereixen informació, educació i entreteniment (els 3 pilars de la comunicació), no cal ser expert per utilitzar-los i molt important, perquè són gratuïts i estan a la disposició d’un nombre molt elevat de la societat.

http://empleo.universiablogs.net/tag/blogs

Els Oscars són, a part d’una gran festa cinematogràfica d’Estats Units, un dels esdeveniments més sonats i seguits a nivell mundial cada Febrer. Aquests premis els atorga l’Acadèmia de les Arts i dels Ciències Cinematogràfiques de Los Àngeles, California, al Kodak Theatre de Hollywood.

El premi és un reconeixement a les millors produccions cinematogràfiques, actors, actrius, guions, bandes sonores… i consisteix en una estatueta d’or massís d’un home de peu i despullat que sosté una espasa al damunt d’un rotlle de pel·lícula. Anecdòticament es diu que Margaret Herrick la va batejar quan al veure-la va exclamar que s’assemblava al seu oncle Oscar.

imatge de publico.es

Webs d’interès

Base de dades (en català) dels premis i de la història dels Oscars

Base de dades (en castellà) dels premis i de la història dels Oscars més completa

Pàgina oficial de Youtube dels vídeos dels Oscars: http://www.youtube.com/user/oscars?blend=1

Però curiosament les pel·lícules no ho són tot a la cerimònia dels Oscars. L’Star system és un dels elements més importants. Qui trepitjarà la catifa vermella, com anirà vestit, pentinat, maquillat, quins complements portarà i el més important, qui seran els protagonistes de l’estilisme de les celebrities, desperten més expectació, si és possible, que els premis i els premiats en sí.

Catifa vermella dels Oscars 2007

Reportatge fotogràfic

Programa americà, que amb humor, analitza els vestits dels actors i les actrius millors i pitjor vestits de Hollywood 07

I per a fer un tastet del 2008, us deixo un vídeo d’un programa americà de tv guide titulat Emmy awards, fashion wrap with Lisa Rinna, que amb humor, analitza els vestits dels actors i les actrius millor i pitjor vestits dels Emmy

Imatge de whites.com

Coincidint amb el 90è aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial, des del 2 de desembre de 2008 fins l’1 de març de 2009, es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya una exposició titulada La gran guerra en imatges 1914 – 1918, que mostra les 100 fotografies més representatives i impactants d’aquest succés històric, una guerra que va canviar el sentit de la humanitat. Aquesta mostra temporal exhibeix la millor selecció fotogràfica de 4.000 imatges propietat de l’Archivo General del Palacio Real de Madrid.

La majoria de les imatges provenen de l’agència alemanya Bild-und-Film Amt (BUFA), antecessora de la productora UFA (Universum Film AG) i en alguns casos de l’agència londinenca Associated Illustration Agencies Ltd., i de la francesa Section Photographique de l’Armée. També hi trobem representats fotògrafs identificats com W. Braemer i Alex Podobinsky.

Durant el conflicte militar la població no podia rebre imatges negatives, perquè segons els alts càrrecs militar, fomentaven el derrotisme. Només s’ensenyaven els morts dels altres, la gent enemiga capturada… tan sols es veia el patiment dels “dolents” i cada bàndol explicava la seva “veritat”. Molts cops s’escenificaven les situacions per tal de fotografiar-les; era clarament cinema de propaganda. Aquestes instantànies són les que, gairebé un segle més tard, intenten explicar una realitat poc veraç de la Primera Guerra Mundial.

imatge del país.com

La segona exposició es titula Guerra Civil a Catalunya: Testimonis i vivències, i també es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya des del 13 de Gener fins l’1 de Març d’aquest any. El material d’aquesta exposició ha estat cedit per l’Arxiu Nacional de Catalunya coincidint amb el 70è aniversari de la retirada republicana. Ens condueix per el recorregut dels principals esdeveniments del període mitjançant documentació gràfica (fotografies, cartells, dibuixos, pintures, gravats), documents escrits (cartes personals) i muntatges audiovisuals, que testifiquen les vivències personals dels protagonistes de la Guerra.

imatge del Museu d’Història de Catalunya

La mostra està estructurada en els 6 títols significatius:

La segona república: va ser el període de llibertat més important de la història contemporània de Catalunya, de la mà de l’Estatut d’Autonomia i l’expansió de la cultura catalana. Però malauradament també fou un temps de conflictes socials i crisi econòmica a nivell mundial.

El 19 de Juliol: el 17 de Juliol del 1936 va començar a Àfrica l’aixecament militar contra La República. La derrota a Barcelona va comportar inevitablement la rendició dels militars de tota Catalunya.

Polítiques i institucions: La Guerra civil havia creat un procés revolucionari del qual van sorgir forces polítiques catalanes com la CNT-FAI I el POUM, el PSUC I ERC.

Vida quotidiana en un país en Guerra I revolució: La vida dels catalans va donar un gir Copernicà ha causa de fenòmens tan greus com els bombardejos, l’arribada de refugiats, l’escassetat de menjar, higiene i sanitat… No obstant l’educació i la cultura catalanes van prendre força i no es van deixar vèncer durant aquest període.

El conflicte militar: Els catalans van haver d’improvisar un exèrcit el juliol del 1936 per combatre als insurrectes. Dos anys més tard la guerra va arribar a les terres catalanes i aquesta va desembocar en conflictes tant importants com la batalla de l’Ebre.

1939: derrota o victòria: Els franquistes van aconseguir ocupar-ho tot el febrer del 1939, tres anys després de l’inici del conflicte bèl·lic. Els catalans que recolzaven els ideals franquistes eren una minoria; la resta es van haver d’exiliar, o en cas que no s’ho poguessin permetre, es van haver d’exiliar interiorment i de manera personal.

imatge de la guiaosona.net

]]> http://laranna.wordpress.com/2009/02/01/exposicions-temporals-del-museu-d%e2%80%99historia-de-catalunya/feed/ 0 laramacip 20081202elpepucul_7 portadaphp1 oc_123p18f22 http://laranna.wordpress.com/2009/01/25/he-tornat/ http://laranna.wordpress.com/2009/01/25/he-tornat/#comments Sun, 25 Jan 2009 23:25:49 +0000 laramacip http://laranna.wordpress.com/?p=60 ]]>

Amb l’inici de tercer de carrera de comunicació audiovisual i periodisme a la UIC se m’ha presentat una nova assignatura que em proposa seguir treballant amb el Nyigui-nyogui!

Aquest cop caminaré sola, sense la meva companya Anna Clara. Per tant, tot i que el nom “laranna” sempre la recordarà, seré jo, la Lara Macip, qui segueixi divertint-vos i entretenir-vos amb nous temes que la professora de l’assignatura, Sílvia Llombart, dins de l’assignatura d’Infotecnologia 2, ens anirà proposant.

Per estrenar el bloc aquest any 2009, començaré citant una sèrie de pàgines periodístiques que només treballen i ens informen a través de la xarxa. És ben sabut que actualment estem vivint un boom d’informació mediàtica, en la que cap mitjà pot oblidar cap tipus de plataforma! Televisions, ràdios, premsa escrita, internet…

En el cas dels diaris convencionals, els de paper de tota la vida, han hagut d’adaptar els seus continguts a la multi plataforma per a poder atreure a un nombre més elevat de consumidors del seu producte, en aquest cas la informació. Però com estava dient, amb aquesta nova revolució informativa i comunicativa, estan apareixen pàgines de gran qualitat i professionalitat que ofereixen tota l’actualitat informativa de manera gratuïta… apareix el periodisme digital.

És el cas de :

http://www.periodistadigital.com/

http://www.libertaddigital.com/

http://www.diariolibre.com/interstitial.html

http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/index.html

http://www.noticias.com/

http://www.elconfidencial.com/portada/indice.html

http://periodistas21.blogspot.com/

Totes aquestes pàgines estan creades amb l’objectiu d’oferir al major nombre possible de persones, la informació més clara, concisa, veraç i objectiva possible…

Un amic m’ha preguntat que per què no estava escrivint al blog últimament, i jo li he contestat que anava “a tope de feina” i que en aquests moment no tenia temps de respirar i parar-me a pensar temes pel blog. I ell m’ha comentat que podria deixar un petit missatge d’acomiadament.

Doncs bé, tot i que el blog inicialment el vaig obrir per una assignatura de la universitat, poc a poc li vaig trobar al·licients i il·lusions per seguir endavant amb aquest… però ara no tinc aquests al·licients i per tant… m’haig d’acomiadar.

És possible que quan la meva vida s’estabilitzi, torni a iniciar un blog. Per tant no és un adéu per sempre, sinó per un instant.

Petons i fins ben aviat!

LARA

Bé després d’estar uns dies a València, i de gaudir d’una de les festes més importants: les falles, he pogut recordar vells i bonics moments en els que podia anar de festa sense preocupar-me pels estudis i pels exàmens (perquè després de 300 anys, les falles “han caigut” en setmana santa)…  Vull animar a tots els que us agradi fer el boig a que hi aneu, perquè en cap altre lloc us ho passareu tan bé com allà. 

Però tot lo bo, també té coses dolentes, i aquesta es diu: canal 9. Aquest canal és la cadena de televisió popular (i mai més ben dit) de València, l’equivalent de TV3 a Catalunya…Doncs una cosa que em va “repatejar” i molestar és que el dia que es va jugar el València – Barça la copa del rei, i malauradament jo estava a territori valencià, vaig poder veure com els aficionats del club valencià cridaven repetidament a la plaça de l’ajuntament: PUTA BARÇA I PUTA CATALUNYA… i canal 9 ho va estar retransmetent durant una bona estona… deixant fluir lliurement el missatge… 

Aquesta és la imatge que volen donar? La de gent intolerant i políticament enfrontada? Carai… hi ha persones que han sabut fer molt bé la seva feina per a que països veïns no puguin ni veure’s…  

Als valencians que sí que valen la pena, moltes gràcies per aquests dies tant divertits, però ara toca tornar a la realitat i estudiar, que ja venen els exàmens i no podem deixar perdre tot un trimestre de feineta.   Bona setmana santa!

La valoració que puc fer de l’assignatura és generalment positiva.Aquesta ha sigut innovadora si la comparem amb les típiques classes “de seu, agafa el llibre i escolta al professor”.M’ha semblat genial la idea de canviar els llibres pels ordinadors, els “temaris avorrits” pels nous formats digitals i l’últim, però no menys important, els exàmens tradicionals de paper i boli per l’avaluació continuada mitjançant les entrades setmanals als blogs personals. 

El fet de donar-nos temes per a que busquéssim i experimentéssim m’ha semblat molt bona idea, s’aprèn molt més quan no t’ho donen tot mastegat… hem sigut bastant autodidactes. 

L’única pega que li he trobat al funcionament d’aquesta ha sigut l’horari. Jo anava a la UIC només per aquesta classe i en algunes ocasions tenia la impressió que el que fèiem ho podria haver fet també a casa sense “perdre” 1 hora i mitja traslladant-me (que Barcelona és molt gran, eh!) 

Per la resta molt contenta! Perquè he descobert nous formats que desconeixia completament, dels quals ara sóc una usuària fidel i gairebé diària. M’he subscrit a diversos podcasts, visito regularment els blogs d’amics, companys i de desconeguts que em semblen igual o més interessants que els altres… També algunes pàgines Web TV… Hi ha tantes coses per fer i aprendre i em queda tan poc temps per fer-les! 

Bona setmana Santa a tothom i molta sort als exàmens!

Lara*

Quan vaig saber que havia de parlar sobre Twitter em vaig sentir una mica desorientada… he sentit a parlar vàries vegades d’aquesta plataforma del web 2.0, però si haig de ser sincerament mai m’he interessat massa per aquesta! Però va arribar el moment que entrés, m’hi subscrivís i us digui de què tractava.

Vaig entrar i no entenia res, així que vaig anar a buscar la solució més ràpida i fiable. L’Elena Puertas! Ella em podia explicar què era i quin ús se’n podia fer. I això és el que em va dir: “és com una espècie de xat, blog i Messenger on amb tan sols 140 caràcters pots deixar opinions i comentaris d’una manera instantània. I et permet crear converses tancades o obertes (al gust del consumidor)… i ja està!”

Fàcil, oi? Per què complicar-nos més? És una de les plataformes de comunicació on line més utilitzada i coneguda… i perquè jo no la coneixia?

Bé doncs no em faré “mala sang”…Aquí que us deixo un vídeo (en anglès). Un home i el seu gos ens expliquen com fer funcionar aquesta eina…

Lara*