Un amic m’ha preguntat que per què no estava escrivint al blog últimament, i jo li he contestat que anava “a tope de feina” i que en aquests moment no tenia temps de respirar i parar-me a pensar temes pel blog. I ell m’ha comentat que podria deixar un petit missatge d’acomiadament.

Doncs bé, tot i que el blog inicialment el vaig obrir per una assignatura de la universitat, poc a poc li vaig trobar al·licients i il·lusions per seguir endavant amb aquest… però ara no tinc aquests al·licients i per tant… m’haig d’acomiadar.

És possible que quan la meva vida s’estabilitzi, torni a iniciar un blog. Per tant no és un adéu per sempre, sinó per un instant.

Petons i fins ben aviat!

LARA