Un amic m’ha preguntat que per què no estava escrivint al blog últimament, i jo li he contestat que anava “a tope de feina” i que en aquests moment no tenia temps de respirar i parar-me a pensar temes pel blog. I ell m’ha comentat que podria deixar un petit missatge d’acomiadament.
Doncs bé, tot i que el blog inicialment el vaig obrir per una assignatura de la universitat, poc a poc li vaig trobar al·licients i il·lusions per seguir endavant amb aquest… però ara no tinc aquests al·licients i per tant… m’haig d’acomiadar.
És possible que quan la meva vida s’estabilitzi, torni a iniciar un blog. Per tant no és un adéu per sempre, sinó per un instant.
L’entorn urbà de les grans ciutats sovint està altament normativitzat, sent així un entorn limitador, amb tendència a reduir la generació d’experiències, i en el que hi ha poc espai per la creativitat.
Però les places poden ser espais generadors d’interrelacions, possibilitadors d’un primer contacte amb les activitats físico - esportives i aportadors d’aprenentatges. Tenim dret a una bona gestió dels espais comuns ( com ho són les places) que faciliti l’ igualtat d’oportunitats i que afavoreixi l’accés ha experiències vitals. Però per això, cal que les places siguin espais rics en infraestructures ( bancs, carrils bici, espais per als més joves “ com els halfs per practicar skate, anelles de basquet” espais on la gent gran pugui jugar a la petanca, etc) i amb una certa intencionalitat generadora d’interrelacions entre barris, de possibilitar nous aprenentatges, etc. espais on cadascú pugui construir el seu itinerari vital.
Vivim en un territori amb un gran teixit associatiu, sóm una societat participativa on els espais comunitaris com les places poden ser espais possibilitadors d’ aprenentatges, espais on es pugui fer esport a l’aire lliure, espais de connexió d’activitats, espais potenciadors d’ activitats conjuntes que ens permetin ampliar el nostre bagatge vital. Perquè les experiències que podem trobar al carrer també poden formar part de l’aprenentatge significatiu.
Bé després d’estar uns dies a València, i de gaudir d’una de les festes més importants: les falles, he pogut recordar vells i bonics moments en els que podia anar de festa sense preocupar-me pels estudis i pels exàmens (perquè després de 300 anys, les falles “han caigut” en setmana santa)… Vull animar a tots els que us agradi fer el boig a que hi aneu, perquè en cap altre lloc us ho passareu tan bé com allà.
Però tot lo bo, també té coses dolentes, i aquesta es diu: canal 9. Aquest canal és la cadena de televisió popular (i mai més ben dit) de València, l’equivalent de TV3 a Catalunya…Doncs una cosa que em va “repatejar” i molestar és que el dia que es va jugar el València – Barça la copa del rei, i malauradament jo estava a territori valencià, vaig poder veure com els aficionats del club valencià cridaven repetidament a la plaça de l’ajuntament: PUTA BARÇA I PUTA CATALUNYA… i canal 9 ho va estar retransmetent durant una bona estona… deixant fluir lliurement el missatge…
Aquesta és la imatge que volen donar? La de gent intolerant i políticament enfrontada? Carai… hi ha persones que han sabut fer molt bé la seva feina per a que països veïns no puguin ni veure’s…
Als valencians que sí que valen la pena, moltes gràcies per aquests dies tant divertits, però ara toca tornar a la realitat i estudiar, que ja venen els exàmens i no podem deixar perdre tot un trimestre de feineta. Bona setmana santa!
La valoració que puc fer de l’assignatura és generalment positiva.Aquesta ha sigut innovadora si la comparem amb les típiques classes “de seu, agafa el llibre i escolta al professor”.M’ha semblat genial la idea de canviar els llibres pels ordinadors, els “temaris avorrits” pels nous formats digitals i l’últim, però no menys important, els exàmens tradicionals de paper i boli per l’avaluació continuada mitjançant les entrades setmanals als blogs personals.
El fet de donar-nos temes per a que busquéssim i experimentéssim m’ha semblat molt bona idea, s’aprèn molt més quan no t’ho donen tot mastegat… hem sigut bastant autodidactes.
L’única pega que li he trobat al funcionament d’aquesta ha sigut l’horari. Jo anava a la UIC només per aquesta classe i en algunes ocasions tenia la impressió que el que fèiem ho podria haver fet també a casa sense “perdre” 1 hora i mitja traslladant-me (que Barcelona és molt gran, eh!)
Per la resta molt contenta! Perquè he descobert nous formats que desconeixia completament, dels quals ara sóc una usuària fidel i gairebé diària. M’he subscrit a diversos podcasts, visito regularment els blogs d’amics, companys i de desconeguts que em semblen igual o més interessants que els altres… També algunes pàgines Web TV… Hi ha tantes coses per fer i aprendre i em queda tan poc temps per fer-les!
Bona setmana Santa a tothom i molta sort als exàmens!
Quan vaig saber que havia de parlar sobre Twitter em vaig sentir una mica desorientada… he sentit a parlar vàries vegades d’aquesta plataforma del web 2.0, però si haig de ser sincerament mai m’he interessat massa per aquesta! Però va arribar el moment que entrés, m’hi subscrivís i us digui de què tractava.
Vaig entrar i no entenia res, així que vaig anar a buscar la solució més ràpida i fiable. L’Elena Puertas! Ella em podia explicar què era i quin ús se’n podia fer. I això és el que em va dir: “és com una espècie de xat, blog i Messenger on amb tan sols 140 caràcters pots deixar opinions i comentaris d’una manera instantània. I et permet crear converses tancades o obertes (al gust del consumidor)… i ja està!”
Fàcil, oi? Per què complicar-nos més? És una de les plataformes de comunicació on line més utilitzada i coneguda… i perquè jo no la coneixia?
Bé doncs no em faré “mala sang”…Aquí que us deixo un vídeo (en anglès). Un home i el seu gos ens expliquen com fer funcionar aquesta eina…
Amb l’aparició de les noves tecnologies, sorgeixen noves maneres de concebre continguts audiovisuals molt més personalitzats.
- La TV mòbil no s’ha d’entendre com un recuinat de la televisió tradicional, sinó que s’han de crear continguts nous i adaptats per aquest format per a poder explicar les històries.
- No s’ha de veure aquest mitjà com un problema al qual ens hem d’adaptar, sinó que hem de pensar que és una nova plataforma de la qual em podem treure “molt de suc” i nous clients.
- A més el fet d’haver de crear elements audiovisuals més curts no vol dir que siguin de menys qualitat. “Lo breve i bueno dos veces bueno”… no és això el que diuen?
Però la televisió per mòbil també està condicionada per diferents elements:
- La capacitat de la línia (boradband): Internet ofereix capacitat insuficient per a l’emissió massiva d’imatges.
- L’estructura de la xarxa: l’estructura dels “broadcast” (one-to-many) es pot integrar de forma eficient a l’arquitectura d’Internet?
- Qualitat del Servei: Internet encara no proveeix continguts amb la mateixa qualitat que l’emissió televisiva tradicional.
Tot i els entrebancs que hi trobem en aquest tipus de mitjà, aquest és cada vegada més utilitzat i consumit.
A part de la TV mòbil també està creixent la Web TV, on persones professionals o no professionals poden penjar lliurement continguts audiovisuals a la xarxa per a que altres els consumeixin. Les televisions tradicionals també fan ús d’aquesta plataforma… no poden quedar-se enrere…
Tinc la sensació que a la Cristina Cullell sempre li toquen els temes més “complicats” i difícils d’explicar de la nostra carrera. El curs passat la Carmina Crusafon li va cedir la classe d’espectres radioelèctrics i aquest any, en Toni Sellas l’ha convidat per a que ens expliqués la revolució televisiva per mòbil i internet… temes enrevessats dels quals se n’ha sortit molt bé…
En aquesta entrada intentaré fer un resum del que ens va estar explicant la passada sessió.
La TV per mòbil i per IP són un exemple de la convergència entre el sector audiovisual i les telecomunicacions. Aquest serveix consisteix en la reproducció d’imatges (vídeos) a través de la xarxa de telefonia (Internet)
Què es la TV per mòbil?
La televisió és la unió de so, imatge i dades. Dit d’una manera més formal: és la transmissió d’imatges i de so a distància a través d’ones electromagnètiques recollides per una antena o a través d’un cable.
La televisió per mòbil és el mateix, però adaptat a la pantalla d’un aparell mòbil bastant més petita.
Hi ha 3 modes de televisió mòbil:
1. download: descarregar continguts de la xarxa a través de l’ordinador o un dispositiu mòbil.
2. unicast (one to one): a través dels serveis de xarxa de telefonia mòbil 3G (UMTS) o de vídeo asincrònic (iPod video)
3. brodcast (one to many): requereix l’ús de freqüències de televisió digital (DVB-H)
Quins són els moments de consum de la TV mòbil?
En un estudi es va descobrir que hi havia 3 ocasions en les que els usuaris consumien aquest tipus de mitjà. Hi ha moments que ens poden resultar bastant obvis… 1. mentre viatgem en transport públic o privat, 2. en moments d’espera. Però curiosament hi ha un altre moment “insólito pero cierto”. 3. a casa. Per quin motiu podem preferir mirar la televisió en una mini pantalla si tenim l’opció de veure-ho en una gran? Si algú ho entén, si us plau que m’ho expliqui!
Com diu l’anunci d’Aquarius: “El hombre es impredecible” (quanta raó en tan poques paraules…)
Ahir vaig tenir la sort de poder gaudir d’un espectacle singular i molt especial. Vaig anar a veure Bollywood al teatre Tívoli de Barcelona.
Des de que va començar, tot em va impactar i vaig estar pensant com podia transmetre-ho al món. Doncs bé, aquesta és la meva opinió sobre l’obra musical d’ahir al vespre:
S’hi barreja la tradició índia amb la modernitat de la Globalització, una fórmula interessant i imprescindible per passar una estona meravellosa.
La màgia que desprenien els 50 actors i ballarins, juntament amb la música, els efectes sonors i audiovisuals, la il·luminació, i el gran ventall de colors, van fer vibrar a un públic molt emocionat i participatiu.
L’única pega que tenia, era que els actors parlaven amb anglès (cosa que és completament comprensible, tenint en compte que actuen arreu del món) i els que no ho entenien havien d’estar llegint els subtítols en unes pantalles un pèl petites.
Si teniu ganes de saltar, ballar, somriure i viure una experiència diferent durant un parell d’hores, us recomano que us espavileu a comprar la vostra entrada.
Haig de reconèixer que només jugo a algun videojoc quan estic molt avorrida o ho presta l’ocasió. Però avui ha vingut a la UIC un altre dels “amics” del nostre professor de l’assignatura. Albert Murillo, una apassionat dels videojocs, ens ha fet una xerrada sobre la història d’aquests. L’Albert col·labora amb programes de ràdio a: com radio i Catalunya radio al porgrama generació digital; també és autor del podcast i vodcast la cultura del videojoc.
Durant la presentació ens han fet veure que els videojocs no només són una manera de passar l’estona, sinó que són un fenomen social de l’univers de la comunicació, vista des d’una manera àmplia. Personatges importants del videojoc:
Aquest fenomen va començar als EEUU i durant la dècada dels 60 i 70 es va anar desenvolupant també a Japó. Willy Higginbothamva crear el primer joc al 1958 per divertir al públic de portes obertes a Brookhaven National Lab. Aquest es titulava Tennis For Two, però no es va veure com una inversió de futur. Però hi ha gent que opina que aquell no fou el primer videojoc, perquè no estava fet amb transistor. Steve Russell, l’any 1961 va crear SpaceWar, el veritable primer videojoc, perquè aquest es va programar amb l’ordinador. Nolan Bushnell, és el primer milionari de la indústria del videojoc. Va veure que els videojocs tenien sortida comercial. Va crear el primer joc comercial: el pong. Curiosament va posar la primera màquina a una cafeteria d’una universitat, la van posar un matí i a la tarda s’havia espatllat. Per què? Doncs perquè les monedes van arrebossar… es va espatllar d’èxit. Ken Uston, aquest home va ser un expert dels jocs de casinos. Va veure que entrava un nou aparell al mercat (el videojoc) i va investigar com podia guanyar-lo. Es va saber lucrar d’aquesta indústria d’una manera força curiosa. Paco Menéndez, era un geni programant i va fer els tres millors videojocs de l’època. Un d’ells era la abadia del Crimen (1987) un dels èxits més importants a Espanya, aquest era pels ordinadors de 8 bits i estava basat en el llibre d’Umberto Eco, el nombre de la rosa.
També ens ha parlat de l’efecte Brain Trainig i del Gamer generation Brain Training: Els que van nàixer als 70 van fer créixer la indústria del videojoc, però actualment calia obrir el mercat ja que aquest estava estancat.
El Dr. Kawashima va crear un llibre per a entrenar la ment. Nintendo va decidir unir-se amb ell per crear un “videojoc” que incités a nous públics que mai haguessin cregut que jugarien.
Gamer generation: 90 milions de persones que han crescut amb els videojocs als EEUU, estan ara al mercat laboral. És una generació diferent? Doncs sembla que sí, perquè aquest: creuen que tot pot passar, aprenen més amb equip, no es volen avorrir, l’estratègia per ser els millors és intentar-ho… i “passen el nivell”…
M’ha agradar molt com l’Albert ha finalitzat la sessió. Ens ha ensenyat un vídeo del mapa mundi en que es veia qui estava connectat a la PlayStation 3.
Ha dit alguna cosa com: malauradament qui viu aquest món és el del nord, els països del tercer món desconeixen tot aquest fenomen.
Sí soc usuària del www.3alacarta.cat, i sincerament ho recomano a tothom.
Aquest és un gran exemple del que us comentava en la última entrada. TV3 ha adaptat els seus continguts a internet per a que els consumim quan vulguem o puguem i on desitgem.
Els temps en els que vivim i el ritme de vida que portem, no ens permeten el “luxe” de fer tot allò que voldríem quan voldríem. Per això els mitjans de comunicació intenten adaptar-se a les necessitats dels seus clients per a que aquests no deixin de consumir-los. No podem oblidar que els mitjans de comunicació són empreses amb la necessitat de vendre productes.
El 3 a la carta ofereix poder veure tots els nostres programes i sèries preferides, així com telenotícies, documentals…
TV3 pot oferir aquells continguts dels que tingui drets. Per exemple no pot “penjar” a internet partits de futbol o pel·lícules de Hollywood.
Jo miro capítols de zoo o Polònia endarrerits. A vegades coincideix que en un mateix dia vull veure dues coses que fan a diferents cadenes, però a la mateixa franja horària.
D’aquesta manera aprofito per veure el que més m’interessa i em reservo l’altre per un altre moment.
Això pot ser perillós per a la TV? “Com que ja sé que està a internet… ja ho miraré”
També acostumo a veure els resums de 3 minuts que em fan 5 cèntims del que ha passat durant la jornada.
Us recomano que hi doneu un cop d’ull, perquè el que hi trobareu pot arribar a sorprendre-us. La llibertat de consum audiovisual ha arribat també de la mà de TV3, que ha decidit no quedar-se enrere ni en aquest, ni en cap camp.
